D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LES CASES COM LA DEL PORQUET? I4B


 

COMENCEM NOU ITINERARI MIRANT EL CONTE DELS TRES PORQUETS. A LA ROTLLANA PARLEM DELS MATERIALS QUE FAN SERVIR

ERIC: Una de palla, una de pals i una de maons

MARTÍ: Una casa amb palla si buféssim es destrossaria

DAVID: La de maons no, el llop no pot obrir

PABLO: Les altres les bufava i se'ls podia menjar

Quin és més resistent?

ABRIL D.: El de maons és més fort i la palla és més fluixeta

Si nosaltres ens volem fer una casa de què ens la faríem?

TOTS: Maons

ALEIX: Perquè és la més forta

I, a continuació, amb els materials que hem anat portant, provem quin s'aguanta més i com es podria fer una casa. Ens posem per grups i anem passat per tot arreu per veure què aconseguim:

                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES

Arribem a la conclusió que la pedra més dura, no es trenca i hem pogut fer una casa; que amb els pals també hem intentat fer una casa de fusta, però costava molt i que amb la palla no s'aguanta. Comentaris després de la manipulació:

ABRIL M.: La palla és fluixa i la ppdem trencar a molts trossets

MATEO: La casa de troncs es destrossa també perquè és una mica fluixeta

NIL: Els maons són forts i s'enganxen amb ciment

ARNAU: Els maons són els més resistents

ARYA: Les pedres també són resistents

MARTÍ: La palla si la posàvem junta feiem parets

JULEK: La casa de pals no tenia porta i els havíem de posar al radiador peruqè s'aguantin

DAVID: Els maons s'aguanten amb el terra

GERARD: Per fe una casa s'han de posar pedres

CARLA. Amb palla hem fet parets i hem deixat un espai per la porta

DAVID: Les parets de la palla no poden ser altes, amb maons sí

PORTEM UNA CAPSETA AMB UNA PEDRA A DINS. INTENTEM ESBRINAR D'ON VENEN LES PEDRES I CADASCÚ EN DIU LA SEVA:


                                 CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES

Movem la caixa i...

CARLA, MARTÍ: Hi ha una bola

EROS: Potser sí perquè fa soroll

ARNAU, ERIC: Una pedra

ARYA: Un maó també fa soroll

PABLO: Diamants

UN COP VEIEM QUE ÉS UNA PEDRA PREGUNTEM D'ON VE:

JULIA: Estaba en casa en el camino

CARLA: D'un camp que hi ha pedres

ADELE: De un camino de Caldes

MATEO: De la sorra

JULEK: Del pati del tobogan

DENIS: D'una cova

JIMENA: D'un parc

ARNAU: D'un camping que hi ha moltes pedres

ARYA: De la muntanya

DAVID: Del vamp del Barça

PABLO: D'un jardí de l'avi

LLUC: A la meva casa n'he vist una com aquesta

MARTÍ : De la torre Marimon

COM HA ARRIBAT FINS AQUÍ?

EROS: Amb el vent

JULEK: Algú l'ha agafat i l'ha portada aquí

ABRIL D.: Potser amb el vent i si hi ha les finestres obertes, ha arribat i s'ha ficat a la caixa

ABRIL M.: Crec que un núvol es va acostar a la finestra i la va deixar a la caixa

DENIS: Jo crec que va venir un superheroi volant i la va portar

I ARA QUÈ PODEM FER AMB ELLA?

EROS: L'hem de cuidar i no trencar

ABRILD.: Un experiment

ERIC: A veure si pot trencar alguna cosa si és dura

A CONTINUACIÓ ESCRIVIM TOTS ELS LLOCS ON CREIEM QUE HI POT HAVER PEDRES I HO ENGANXEM AL MURAL:

PLATJA       PARC       BOSC       PATI         PARC DE L'AMETLLER        MUNTANYA         

RIERA       JARDÍ       RIU       MAR       GRANJA       DE CASA         CAMPING  

ENS IMAGINEM COM ÉS PER DINS?

ABRIL D.: Com que la pedra és molt forta a dins té pedres més petitones i també són fortes

JULEK, LLUC, ARYA, NIL, PABLO, DAVID, ADELE, ERIC: No en tinc ni idea!!

DENIS: Una pedra bebé

ARNAU: Jo crec que té pedres petites

Ara comencem a investigar. Presentem unes pedres i un maó. Sortim al pati a picar-ho per veure què és més dur.
Abans de marxar n'hi ha que diuen que els maons són més forts que les pedres. Preparem els martells, els casc i les ulleres i sortim ben decidits. Anem a comprovar les nostres hipòtesis:

                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES

Quan entrem a la rotllana anem comentant què s'ha trencat més ràpid:
TOTS: El maó
ABRIL D.: La pedra ha sigut més resistent
ERIC: Perquè el maó pesa menys que la pedra
Però hem aconseguit trencar la pedra?
TOTS: Una mica
ARNAU: I a dins hi havia puntets blancs 
EROS: Eren pedres blanques petitones i una era de color gris
Seguidament observem els trossos que hem ppogut trencar per veure com són per dins:

                                    CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
A partir d'ara, deixarem constància de cada experiment que fem a la llibreta d'investigadors i farem els dibuixos d'abans i després de cada activitat.

A continuació els presentem una roca de guix i una de granit. Fen prediccions i experimentació picant-les, fregant-les,  esmicolant-les, observem què passa amb cadascuna i les mirem amb lupes:
                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
COMENTARIS MENTRE ESTAN RASCANT I MIRANT AMB LUPES
GERARD: La slorra ha caigut de la pedra
ABRIL D.:Quan rasquem cau el polvo
ARYA: No es trenca, només es veu el color
ERIC: La pedra si la rasquem les puntetes es trenquen una miqueta 
MARTÍ: Surt pols del guix
EROS : El guix es trenca una mica 
ARNAU: Ha fet sorra blanca rascant el guix
ABRILM.: I la pols que cau ens embruta la bata
LLUC: Al granit hem de rascar mol tfort perquè surti pols, amb el guix rascàvem fkuix i ja sortia
DAVID: El guix era blanc i per dins també i la pedra de granit no
AISSA: La pols blanc està a sobre la taula
JULEK: El granit té puntets negres i blancs
ARNAU: Jo estic veient puntets brillants

Després les pesem i comparem el pes. A la llibreta d’investigadors enganxem unes fotos dels dos tipus de roca:
                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
Ens adonem que el granit pesa molt i el guix poc. I els fem conscients que el granit té les partícules molt juntes i el guix separades, i per això un s'esmicola i l'altre no i el canvi de pes. Fem una activitat fent veure que ells són les partícules i s'ajunten o es separen quan diem GUIX o GRANIT.
                                    CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES

ROQUES SEDIMENTÀRIES
Anem al pati petit a buscar sorra. Un cop a l’aula, en grups de quatre, posem la sorra dins del pot, també posem pedres de les que ells han anat portant i aigua, ho sacsegem molt bé i veiem si es barreja. En parlem  a la rotllana i ens adonem que ha quedat tot de color marró, fins i tot l'aigua i les pedres no es veuen. Ho dibuixem a la llibreta d’investigadors.

                                    CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
Esperem 24 hores i veiem el resultat i cada grup ho explica als companys:
                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
GRUP 1: ADELE, JULEK, CARLA: 
Les pedres estan amagades a la sorra
JULEK: La pedra gran estava a dalt i ara està a baix
TOTS: L'aigua ara és transparent

GRUP 2: AISSA, ARYA, LLUC:
Es veu una mica de pedra per l'aigua i l'altra dins la sorra

GRUP 3: ABRIL D., ARNAU, GERARD, DENIS:
ABRIL D.: Hi ha més muntanyetes de sorra

GRUP 4: MATEO, PABLO, ERIC, JULIA:
Abans no es veien les pedres
ERIC: I ara estan a dalt, enganxades a la sorra

GRUP 5: DAVID, EROS, ABRILM., JIMENA, NIL:
La sorra de dalt està més blanqueta
ABRIL M.: I les pedres no es veuen, estan clavades i hundidas a la sorra

ROQUES MAGMÀTIQUES

Passarem a la PDI imatges de volcans i en parlem. Toquem algunes roques:

                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
ABRIL D.: Fan olor a cremat les pedres
LLUC: Són dures
ABRIL M: Estan fredes i olora la mà a cremat. I també embruten
ERIC: Aquella muntanya és un volcà
MATEO: Tenen forats

L'experiment que fem per veure com es formen aquestes roques, serà encendre una espelma a la classe i veure què passa durant el dia.

A la tarda ens adonem que gairebé s'ha gastat l'espelma i que ha anat bessant la cera cap a les vores com si fos un volcà. I tot i que quan crema al mig és líquid, quan es refreda queda dura i és freda.

                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
NIL: Quan passa una estona cauen unes gotetes
MATEO: Hi ha lava
ABRIL M. : S'ha desfet ceres a baix
ABRIL D.: Hi ha tota la cera pel cartró 
JULEK: Han caigut gotes de cera
ARYA : A dintre hi ha una mica de líquid perquè s'ha desfet
ERIC: Perquè allà hi ha molta calor
ADELE. He vist que hi ha aigua al mig
NIL: Abans estava llarga 
ERIC: I ara no es veu la plastilina perquè li ha caigut la vela
En acabar dibuixem a la llibreta d’investigadors el que observem.

ROQUES METAMÒRFIQUES

Fem un altre experiment. Com que les roques metamòrfiques són les que es formen amb la pressió i l'escalfor fem el següent:

A sobre d'un paper de plata hi posem cereals i a continuació uns quants lacasitos. Ho tapem, escalfem i premem amb una planxa durant una estona:


                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
Quan acabem ho comentem a la rotllana:
JULEK: Els lacasitos estan aixafats i enganxats
ARNAU: Perquè la planxa apreta més

DIFERENTS TIPUS DE SORRES

Mostrem imatges de diferents sòls on podem trobar sorra (per exemple mar/platja, illa, volcà, muntanya rocosa, , desert,...). A continuació els preguntem on en podem trobar:

ERIC: Al desert només hi ha sorra fina

ADELE: Al camí hi ha sorra

DAVID: A la platja n'hi ha molta

MARTÍ: I al pati del tobogan

ABRIL D: I al bosc

AISSA: Al parc


Les posem a la rotllana i per parelles escriuen el nom dels llocs. A continuació toquem les diferents sorres i també anotem les característiques de cadascuna (color, mida, textura, olor). En acabr ho pengem en el mural.

CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
A continuació mirem al microscopi la sorra de platja.
JIMENA: Veig unes pedres

LLUC: Hi hem posat sorra, hem mirat i hem vist com pedres gegants

EROS: La sorra era petitona o es feia gran

JULEK: Era sorra i algú no ho veia i es tapava un ull

MARTÍ: La pedra tenia punts

ABRIL D.: Com el granit

DENIS: I quan ho havia vist veia que es transformava la sorra amb pedra


I AMB SORRA ES PODRIA CONSTRUIR UNA CASA?

EROS: Es desmuntaria

ERIC: Amb sorra mullada si que s'aguanta

EROS: Perquè s'ajunta i senganxa

JULEK : I podem fer ladrillos


Doncs a la tarda ens n'anem al pati i ho provem. Barrejant sorra i aigua i ens ho passem genial:
                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
L'endemà un cop seques, estan tan dures que potser sí que es podrien fer parets per fer les cases:
                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
ERIC: Si que es poden fer les cases perquè s'ha assecat i ha quedat molt dura
DENIS: S'assembla a la roca de lo fort que és
JULEK: Sembla una pedra de granit
NIL: Si cau un martell a la bola es podria trencar

Ja estem a la recta final i avui ens ha vingut un expert per explicar-nos com es fan les cases i n'hem vist de molts països diferents, perquè cadascú les adequa a les seves necessitats i utilitzen deferents materials. Hem après molt i ens ha encantat, ens han preparat una presentació i tots hem participat moltíssim:
                                   CLIQUEU LA FOTO SI VOLEU VEURE MÉS IMATGES
Quins materials utilitzaven?
ARYA: Arbres
ABRILD: Pells d'animals
ERIC: Amb tela
MARTÍ: Amb sorra
EROS: Amb caca de vaca
ARNAU: Amb ferro
CARLA: Amb fang

Per acabar només ens falta veure i comentar el cicle de les roques. Ara sí que ens adonem que ja coneixem molts tipus de roques i que recordem el vocabulari treballat.
















Comentaris