D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LA CASA COM LA DEL PORQUET I4A

 


D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LA CASA COM LA DEL PORQUET?


Engeguem l'itinerari mirant el conte de "Els tres porquets" i a la rotllana parlem dels materials que fan servir.

Claudia: La de fusta són pals gruixuts que cauen dels arbres.
Joana Sigrid: La casa de palla no és forta, i es pot tirar a terra.
Max: La fusta són troncs dels arbres.
Pau: Els maons són molt durs.
Valentina: La palla no aguanta i s'ha destruït la casa.
Marco: Els arbres es tallen per fer paper.
Joel: La casa de pedra és molt forta i el llop no la pot tirar a terra.
Ian: La casa de palla no és forta.
Max: La palla es fa amb canyes.
Nil: La casa de maons es forta.
Pau, La pedra no es trenca si li donem cops, perquè jo ho vaig provar.
Joel: Jo vaig provar amb el peu i tampoc es va trencar.

Quin material és més resistent?-Pregunto.

TOTS: Els maons i la pedra.

Quin material ha caigut més ràpid?

TOTS: La palla .

Jo em vull fer una casa, quin material necessito per fer-la?

Nil: Alguna cosa que sigui forta.

Ian: Amb troncs.

Julia: Amb pedres.

Max: Amb maons i després pintar-los de color.

Valentina: Alguna cosa que no sigui fluixa, els maons són fluixos.

Ibai: Amb palla.

Pau: Amb maons.

Marco: Amb maons.

Claudia: Amb troncs perquè són forts.

Joel: Amb maons.

Maia: Amb maons.

Joana Sigrid: Amb pedres.

Èlia: Amb maons.

Borui: Amb pedres.

Aleix: Amb maons.

Un altre dia, portem material a la classe i el classifiquem i, per acabar, experimentem intentant fer una casa de palla, una de fusta i una de pedra. 

Arribem a la conclusió que la pedra és més dura, no es trenca i hem pogut fer una casa; amb els pals també hem pogut fer una casa de fusta, però es desmunta molt ràpid i la casa de palla no s'aguanta i cau.


Un altre dia, portem una capseta amb una pedra a dins. Intentem esbrinar d'on pot venir i cadascú diu la seva:

Valentina: Del bosc.
Julia: De la platja.
Joel: D'una sorra del parc.
Ian: Del mar.
Neizan: De la sorra de la platja.
Pau: Del mar.
Ibai: Del pol nord.
Maia: Del parc.
Max: De la neu.
Claudia: D'un pati.
Mia: D'un llac.
Anna Maria: De la platja.
Èlia: Del pati.
Joana Sigrid: Del pati.
Aleix: Del pati.
Eynar: Del pati.
Yeray: D'una casa.
Nil: Del pati.
Borui: Del pati


A continuació, ho escrivim i ho pengem al mural de l'aula per comparar les respostes al final de l'itinerari.




Un altre dia, llenço la pregunta: Com és una roca per dins? I comencen a fer prediccions de com creuen que serà:
 
Després d'això, preparem els martells, els cascs i les ulleres i sortim al pati ben decidits a picar roques i, així, poder comprovar les seves hipòtesis. 



Quan acabem l'activitat, comentem el que hem observat:

Marco: Tenia brillants a dins.
Aleix: Hi havia pedres petites.
Claudia: Hi havia pedres marrons.
Joana Sigrid: Tenia ratlles.
Ibai: Les pedres són una mica blaves.
Joel: Era de color gris.
Valentina: Hi havia pedres blanques que eren una mica grises.
Anna Maria: És una mica de color marró.
Ian: Era de color gris però una mica de blanc també.
Julia: He vist color taronja.
Pau: Al trencar-la ha quedat amb forma punxeguda
Mia: Hi havia una mica de vermell.
Borui: Jo veig color taronja.
Èlia: A dins la pedra hi ha color blau..


A partir d'ara, deixarem constància dels experiments que fem a la LLIBRETA D'INVESTIGADORS. En ella dibuixarem el que observem abans de cada experiment i, quan acabem, anotarem els resultats.


Un altre dia, els presentem una roca de guix i una de granit. Què passarà si piquem i freguem aquestes roques?










Joel: Sortiran més coses blanques del guix.
Valentina: No sortirà res.
Yeray: El guix traurà coses blanques..
Ibai: Si freguem el guix el paper es quedarà blanc.
Claudia: El granit es tornarà de color blanc.
Eynar: Sortiran coses de les pedres.
Joana Sigrid: El paper quedarà blanc.
Julia: Les dues pedres canviaran de color.
Èlia: El guix es tornarà de color blau.
Mia: Si freguem molt el cartonet amb el guix quedarà blanc.
Claudia: El guix es tronarà petit si el freguem molt.
Valentina: Si ajuntem el guix i el granit, aquest es tornarà de color blanc.


Dit això, comencem a experimentar picant-les, fregant-les, esmicolant-les, observem què passa amb cadascuna i les mirem amb lupes.


Hem pogut observar que del granit no ha sortit res, només la pols del paper de vidre.
Del guix ha sortit una pols blanca.
Un altre dia abans de pesar-les parlem quina creiem que pesa més.

Joana Sigrid: El guix
Èlia: El granit
Joel: El granit
nil: El Guix.
Neizan: El guix.
Max: El granit.
Anna Maria: El guix.
Mia: El guix.
Julia: El guix.
Pau: El granit.
Ibai: El guix.
Aleix: El guix.
Marco: El granit.
Valentina: El guix.
Maia: El guix.
Yeray: El granit.
Claudia: El guix.
Ian: El guix.

Ara sí les pesem, comparem el pes i deixem constància a la llibreta d’investigadors.


Ens adonem que el granit pesa més i el guix menys. I els fem conscients que el granit té les partícules molt juntes i el guix separades, i per això un s'esmicola i l'altre no i també per això és la diferència de pes.  

ROQUES SEDIMENTÀRIES

Anem al pati petit a buscar sorra. Un cop a l’aula, en grups de quatre, posem la sorra dins d'un pot amb aigua, ho sacsegem fort i veiem com es barreja. En parlem  a la rotllana i ens adonem que ha quedat tot de color marró, fins i tot l'aigua.
Dibuixem el que observem a la llibreta d’investigadors.

Esperem 24 hores i veiem el resultat:

- L'aigua abans era marró i ara és clara, transparent.
- Veiem que hi ha algunes coses (impureses) a sobre l'aigua.
- Ha sortit una sorra fina a dalt de tot.
- S'ha fet unes capes a la sorra.

Per acabar, dibuixem el "després" a la llibreta d'investigadors.



ROQUES MAGMÀTIQUES

Passarem a la PDI imatges de volcans i en parlem. També toquem algunes roques volcàniques..


Al matí quan arribem a l'aula encenem una espelma i parlem del què creuen que passarà.




Joel: El foc es farà més gran.

Nil: S'apagarà el foc.

Èlia: Sortirà més foc.

Valentina: S'apagarà l'espelma.

Mia: L'espelma es farà petita.

Ian: El foc es farà gran.

Joana Sigrid: El foc es farà petit.

Claudia: L'espelma es farà petita i s'apagarà el foc.

Ibai: S'apagarà el foc.

Marco: S'apagarà l'espelma.

Aleix: S'apagarà el foc.

Maia: S'apagarà el foc quan estiguem esmorzant.

Anna Maria: S'apagarà el foc.

Neizan: S'apagarà el foc.

Max: El foc no s'apagarà, es farà petita l'espelma.

Pau: S'apagarà el foc.

Borui: S'apagarà el foc.

Joaquin: L'espelma es farà petita.

Eynar: S'apagarà el foc.

Julia: L'espelma es farà petita.


La deixem tot el dia encesa i a mida que l'espelma es crema veiem que la cera es torna líquida. A la tarda ens adonem que l'espelma s'ha desfet i la cera s'ha refredat i ha quedat molt dura. SEMBLA LAVA D'UN VOLCÀ.



Ho comentem a la rotllana i dibuixem l'abans i el després a la llibreta d’investigadors.



ROQUES METAMÒRFIQUES

Com que les roques metamòrfiques són aquelles que es formen amb la pressió i l'escalfor fem el següent experiment:

A sobre d'un paper de plata hi posem cereals i uns quants lacasitos. Ho tapem i escalfem i premem amb una planxa durant una estona:


Abans fem la predicció: què creieu que passarà?

Marco: S'hidrataran els ingredients.

Èlia: Els lacasitos es trencaran.

Julia: Es trencaran els cereals.

Ian: Es trencaran els lacasitos.

Ibai: S'escalfarà i els lacasitos es trencaran.

Claudia: S'enganxarà tot en el paper d'alumini.

Joel: Els lacasitos es cremaran.

Joaquin: S'escalfarà tot.

Pau: Els cereals i els lacasitos s'ajuntaran.

Neizan: Amb la calor de la planxa es quedarà tot sec.

Nil: S'aixafaran els cereals.

Aleix: Es farà tot malbé.

Yeray: Els cereals i els lacasitos s'aixafaran en el paper.

Max: S'aixafaran els cereals i els lacasitos i quedaran enganxats.

Eynar: Es cremarà tot.

Maia: S'enganxaran els cereals i els lacasitos perquè estaran molt calents.

Joana Sigrid: Els lacasitos es trencaran i la xocolata es desfarà.

Valentina: Es trencaran els lacasitos.

Anna Maria: La xocolata es desfarà i els cereals es trencaran.

Mia: els cereals es trencaran.


Quan acabem i observem què ha passat diuen:


TOTS: ha quedat tot enganxat!!!!


SORRA


Mostrem imatges de diferents sòls on podem trobar sorra (mar/platja, illa, volcà, muntanya, desert,...). Per parelles escrivim el nom dels llocs de les imatges i ho pengem al mural.

Un altre dia, observem diferents sorres (de platja, de volcà i de desert) i ens fixem en les característiques de cadascuna d'elles (color, mida, textura i olor). Ho escrivim i ho pengem en el mural.




Continuem treballant la sorra, però aquesta vegada, la observem de molt a prop. Mirem sorra del pati al microscopi i ens adonem que a través de la seva lent podem observar coses que el nostre ull no és capaç de veure. De sobte, els granets de sorra s'han convertit en pedres grans i podem observar que tenen taques i, fins i tot, puntets brillants.


Per acabar, anem al pati a barrejar sorra amb aigua. Fem boles i les deixem assecar tot un dia per veure què passa. Al dia següent, observem que les boles s'han assecat i s'han tornat molt dures. Intentem trencar-les apretant amb la mà i no podem! Després, anotem els resultats a la llibreta d'investigadors.





EXPERT

Ens visiten el pare del Pau Campistron i el pare de la Nina de la classe de les mosques i ens expliquen com podem fer una casa i quins materials i eines necessitem.


Ha estat una xerrada molt interessant i hem après moltes coses. Ens ha agradat molt! Moltes gràcies !!

CICLE DE LES ROQUES

Per acabar l'itinerari, mirem uns vídeos sobre el cicle de les roques i en parlem.




Comentaris