D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LA CASA COM LA DEL PORQUET? I4C
el dia
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comencem un nou itinerari: D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LA CASA COM LA DEL PORQUET?
Engeguem l'itinerari mirant el conte de "Els tres porquets" i a la rotllana parlem dels materials que fan servir.
GONZALO: fusta
PAULA: palla
PEDRO: maons
Tots els materials són igual de forts?-Pregunto.
TOTS: no!!
HUGO: els maons són més forts.
OTTO: la casa de palla i la de fusta no aguanten bé i es van destrossar. El material no va funcionar.
ARNAU: la palla era massa tova i per això marxa volant.
BRUNO: els maons tenien pega i per això la casa no va caure.
JÚLIA: és ciment.
CLARA: els maons són molt resistents.
HUGO: i són molt pesats.
Un altre dia, fem una nota a les famílies i demanem palla, troncs i pedres. Quan tenim el material a la classe, el classifiquem.
Per acabar, experimentem intentant fer una casa de palla, una de troncs i una de pedres.
Arribem a la conclusió que la pedra és més dura, no es trenca i hem pogut fer una casa; amb els pals també hem pogut fer una casa de fusta, però cau molt fàcilment, i la casa de palla no s'aguanta i cau.
Portem una capseta amb una pedra a dins. Intentem esbrinar d'on pot venir i cadascú diu la seva:
- JÚLIA: de la muntanya.
- PEDRO: del pati.
- GRETA: de la platja.
- CARLA: d'una muntanya.
- CLARA: de la sorra del mar.
- MARTINA: del parc.
- OTTO: del meu jardí.
- ARAN: del bosc.
- PAU C.: de fora de l'escola.
- PAU M.: de l'escola.
- JÚLIA: del mar.
- OTTO: a sota del mar.
- JÚLIA: si, estàn en el fons.
A continuació, ho escrivim i ho pengem al mural de l'aula per comparar les respostes al final de l'itinerari.
Un altre dia, llenço la pregunta: Com és una roca per dins? I comencen a fer prediccións de com creuen que serà:
NINA: com està ara.
OTTO: estarà petita a trossets.
BRUNO: hi ha sorra.
PAU M.: potser hi ha una altra pedra.
JÚLIA: dintre serà de color taronja.
GONZALO: serà de color blau.
MATEO: serà de color gris.
Després d'això, preparem els martells, els cascs i les ulleres i sortim al pati ben decidits a picar pedres i, així, poder comprovar les seves hipòtesis. Quan acabem l'activitat, comentem el que hem observat:
TOTS: s'han fet trossets petits i són del mateix color! i tenen puntets!
A partir d'ara, deixarem constància dels experiments que fem a la LLIBRETA D'INVESTIGADORS. En ella dibuixarem el que observem abans de cada experiment i, quan acabem, anotarem els resultats.
Una tarda, els presentem una roca de guix i una de granit.
Què passarà si piquem i freguem aquestes roques?
- ARNAU: la gris és granit.
- MARTINA: es rascaran les dues.
- PAU R.: el granit es trencarà si piquem.
- HUGO: quan passem el paper de vidre es treuran els puntets.
- ARNAU: el guix es trencarà en dos trossos perquè és més fluix que el granit.
- GUILLEM: es trencarà el granit.
- BRUNO: si freguem el guix es treurà el color blanc i serà negre.
- CARLA: si freguem la pedra negra es treurà tot el color de la pedra i serà gris.
- NINA: si freguem la pedra negra es treurà una mica de puntets.
- CLARA: es canviarà el color del guix i serà gris.
- ARNAU: quan freguem amb paper de vidre el guix, farà pols.
- GONZALO: si piquem les dues pedres, el granit es tornarà blanc.
- ELSA: si piquem les dues pedres alhora es trencaran a trossets.
- ARNAU: si piquem el guix es trencarà en trossets petits.
- OTTO: si rasquem el guix amb el paper de vidre, pintarà el paper de vidre blanc.
Dit això, comencem a experimentar picant-les, fregant-les, esmicolant-les, observem què passa amb cadascuna i les mirem amb lupes. Quan hem fregat el granit hem vist que ha fet pols negra, gris i blanca i que la pedra no ha canviat. Amb el guix, en canvi, ha fet molta pols blanca, el paper de vidre ha quedat tot pintat de color blanc i, fins i tot, algún guix s'ha desfet completament convertint-se en pols!
Un altre dia, les pesem i comparem el pes i deixem constància a la llibreta d’investigadors.
Ens adonem que el granit pesa més i el guix menys. I els fem conscients que el granit té les partícules molt juntes i el guix separades, i per això un s'esmicola i l'altre no i també per això és la diferència de pes.
Acabem de treballar el guix i el granit representant amb el cos les partícules del guix i del granit en una sessió de psico.
ROQUES SEDIMENTÀRIES
Anem al pati petit a buscar sorra. Un cop a l’aula, en grups de quatre, posem la sorra dins d'un pot, també posem pedres de les que ells van portar i aigua, ho sacsegem fort i veiem com es barreja. En parlem a la rotllana i ens adonem que ha quedat tot de color marró, fins i tot l'aigua i les pedres no es veuen.
Dibuixem el que observem a la llibreta d’investigadors.
Esperem 24 hores i veiem el resultat:
- L'aigua abans era marró i ara és clareta.
- Les pedres estan enfonssades i algunes fan una muntanya de sorra.
- Alguna pedra es veu una miqueta.
Per acabar, dibuixem el "després" a la llibreta d'investigadors.
ROQUES MAGMÀTIQUES
Passem a la PDI imatges de volcans i en parlem.
Després, encenem una espelma a la classe i observem què passa. A mida que l'espelma es crema, la cera es torna líquida. A la tarda ens adonem que l'espelma s'ha desfet i la cera s'ha refredat i ha quedat molt dura.
Ho comentem a la rotllana i dibuixem l'abans i el després a la llibreta d’investigadors.
ROQUES METAMÒRFIQUES
Com que les roques metamòrfiques són aquelles que es formen amb la pressió i l'escalfor fem el següent experiment:
A sobre d'un paper de plata hi posem cereals i uns quants lacasitos. Ho tapem i escalfem i premem amb una planxa durant una estona:
Abans fem la predicció: què creieu que passarà?
- ARNAU: els lacassitos es desfaran perquè són de xocolata.
- PAU C. : quedarà molt calent.
- MARTINA: els cereals es trencaran.
- ELSA: s'aixafarà.
- GRETA: els cereals es trencaran en trossets petits.
- GONZALO: els lacassitos es quedaran enganxats al paper d'alumini.
- JÚLIA: es quedarà tot barrejat i la xocolata es quedarà enganxada als cereals.
Quan acabem i observem què ha passat diuen:
TOTS: s'ha quedat tot enganxat!
SORRA
Mostrem imatges de diferents sòls on podem trobar sorra (mar/platja, illa, volcà, muntanya, desert,...). Entre tots escrivim el nom dels llocs de les imatges i ho pengem al mural.
Un altre dia, observem diferents sorres (de platja, de volcà i de desert) i ens fixem en les característiques de cadascuna d'elles (color, mida, textura i olor). Ho escrivim i ho pengem en el mural.
Continuem treballant la sorra, però aquesta vegada, la observem de molt a prop. Mirem sorra del pati al microscopi i ens adonem que a través de la seva lent podem observar coses que el nostre ull no és capaç de veure. De sobte, els granets de sorra s'han convertit en pedres grans i podem observar que també tenen taques.
Per acabar, anem al pati a barrejar sorra amb aigua. Fem boles i les deixem assecar tot un dia per veure què passa. Al dia següent, observem que les boles s'han assecat i s'han tornat molt dures. Intentem trencar-les apretant amb la mà i no podem! Després, anotem els resultats a la llibreta d'investigadors.
EXPERT
Ens visita el David Cortés i el Josep Maria Campistron, pares de la Nina i el Pau C., per explicar-nos com es fan les cases.
A més, també ens responen a les preguntes que, prèviament, haviem preparat:
- Quines eines necessiten?
- D'on provenen les pedres que fan servir?
- Com es fa el ciment?
Ha estat una xerrada molt interessant i hem après moltes coses. Ens ha agradat molt! Moltíssimes gràcies!
CICLE DE LES ROQUES
Per acabar l'itinerari, mirem uns videos sobre el cicle de les roques i en parlem. Després, pengem un mural a l'aula amb un volcà. un riu i el mar, on es representen els tres tipus de roques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada